Algunes consideracions
- Psssssssssssst! El joc ha començat
- Tot i que no hi ha cap norma que prohibeixi parlar, durant el joc, els jugadors no parlen: per una banda no poden fer cap comentari sobre les cartes que delati el joc i atemptar contra la norma sagrada i per altra banda si fan qualque altre comentari demostren que no estan pel joc (i per tant no juguen, emprenyen) i, a més a més, dificulten als altres jugadors el recompte mental de les cartes impedint gaudir del plaer que el propi joc proporciona portant-lo cap dret a l'avorriment. Es per això que possiblement l'inventàs un mut, i si no és així, al manco ho diuen. I és que guanyar de qualsevol manera no és l'objectiu del joc, s'ha de passar gust de jugar i per això cal no destorbar els jugadors. Aquests han d'estar pendents de les cartes que juguen els altres jugadors: que si el de l'esquerra ha sortit de bastos, que si el de la dreta no pot servir els oros i es buida copes però ha cantat la politana d'espases, etc. i per això s'ha d'estar centrat en el joc. I ja se sap que sense silenci perilla la concentració. Ni una mosca no es pot sentir.
- I què vol dir jugar bé?
- Per jugar correctament basta respectar les normes del joc, però per jugar bé no només és jugar correctament. Per aprendre a jugar correctament basta que quatre jugadors amb un joc de cartes hi posin un poc de dedicació i aconseguiran ràpidament un domini correcte de les normes. Jugar bé no és sinònim de tenir un domini complet, exhaustiu, profund, acurat i idoni de les normes i per tant no forma part de la descripció tècnica del joc. Si una parella porta a cada joc molt bones cartes, difícilment perdrà, tant si juga bé com si no hi juga. Però en una distribució més repartida de les cartes amb més valor, guanyarà la parella que jugui bé. Una de les dificultats més rellevants que se solen trobar els aprenents del joc és el fet que la carta amb més valor (el tres) no coincideix amb la carta amb més puntuació (l'as). Aquest fet sol provocar-los moltes d'errades a l'hora de servir i buidar-se les cartes, que poden induir alhora altres errades a la seva parella, la qual cosa no és gens desitjable. De fet, un comença a ser un bon jugador quan no provoca errades ni en fa provocar al seu company.
- Cantar: cantar més que en Machín
- Quan s'ha acabat la primera vasa i a la taula se sent: tres tresos! o tres assos! o la de copes! o quatre dosos!, hi sol haver algun comentari , a vegades xivarri si la cantada és grossa. No és que s'atempti contra la norma sagrada, però tants de punts sense gens d'esforç fan que algun jugador en deixi anar alguna de sonada. Per exemple, " cantes més que en Machín" o "pareixes un canari" o "cantant qualsevol guanya". Una vegada torna la calma i s'ha demanat sobre la carta que manca per arribar a la quartet,si és el cas, el joc segueix pel seu camí. Això sí, pot haver quedat molt definit, i com més definit més avorrit, sobretot pels perdedors.